Groups | Search | Server Info | Keyboard shortcuts | Login | Register [http] [https] [nntp] [nntps]

Groups > linux.debian.user.catalan > #4294 > unrolled thread

Polemica amb la UOC sobre el programari lliure

Back to article view | Back to linux.debian.user.catalan

Contents

  Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-11 22:50 +0200
    Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Eloi <entfe001@gmail.com> - 2016-05-12 09:10 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Manel Sales <salesmanel@gmail.com> - 2016-05-12 09:40 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-12 10:00 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure cubells <vicent@vcubells.net> - 2016-05-12 10:20 +0200
    Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure orestes <orestes@tsc.upc.edu> - 2016-05-12 11:10 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Ricard Pradell <rpbsant@gmail.com> - 2016-05-12 11:50 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Ernest Adrogué <nfdisco@gmail.com> - 2016-05-12 13:00 +0200
        Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Pedro <pederindi@gmail.com> - 2016-05-12 13:10 +0200
          Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-12 21:20 +0200
            Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-12 21:40 +0200
              Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Ernest Adrogué <nfdisco@gmail.com> - 2016-05-12 22:30 +0200
                Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-13 00:40 +0200
                  Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-13 11:30 +0200
            Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Sisco Garcia <sisco.garcia@ubuntu.cat> - 2016-05-13 00:00 +0200
    Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Alex Muntada <alexm@caliu.cat> - 2016-05-13 18:20 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Ernest Adrogué <nfdisco@gmail.com> - 2016-05-14 12:00 +0200
        Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-14 12:40 +0200
        Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Alex Muntada <alexm@caliu.cat> - 2016-05-14 22:00 +0200
          Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-14 22:50 +0200
            Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Ernest Adrogué <nfdisco@gmail.com> - 2016-05-16 04:50 +0200
              Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-16 04:50 +0200
            Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-16 05:10 +0200
          Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Ernest Adrogué <nfdisco@gmail.com> - 2016-05-16 04:30 +0200
            Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-16 04:40 +0200
              Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure XaviP <pezbaloo@riseup.net> - 2016-05-16 04:40 +0200
              Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-16 11:50 +0200
                Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-16 20:20 +0200
              Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Ernest Adrogué <nfdisco@gmail.com> - 2016-05-16 13:00 +0200
                Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Orestes Mas <orestes@tsc.upc.edu> - 2016-05-16 20:10 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-14 12:20 +0200
        Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Alex Muntada <alexm@caliu.cat> - 2016-05-14 22:20 +0200
          Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-16 04:40 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure orestes <orestes@tsc.upc.edu> - 2016-05-16 04:20 +0200
        Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Alex Muntada <alexm@caliu.cat> - 2016-05-16 19:00 +0200
          Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-16 22:00 +0200
    Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Àlex <alex@probeta.net> - 2016-05-16 12:00 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Orestes Mas <orestes@tsc.upc.edu> - 2016-05-16 19:40 +0200
      Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-16 20:00 +0200
        Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Narcis Garcia <informatica@actiu.net> - 2016-05-16 22:00 +0200
          Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.cat> - 2016-05-17 08:20 +0200

Page 2 of 3 — ← Prev page 1 [2] 3  Next page →

#4323

2016-05-14, 23:08 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu:
> No, no, perdó, m'he liat molt. No demanen 21 milions. 
> Demanen 1.599.697,53€

El projecte dura 48 mesos, per tant es pensen gastar més de 33.000 euros
cada mes.

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4324

El Sun, May 15, 2016 at 12:32:12PM +0200, Ernest Adrogué deia:
> 2016-05-14, 23:08 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu:
> > No, no, perdó, m'he liat molt. No demanen 21 milions. 
> > Demanen 1.599.697,53€
> 
> El projecte dura 48 mesos, per tant es pensen gastar més de 33.000 euros
> cada mes.
> 
Però era més d'una persona d'una o més institucions, no ? 6 persones ? 9 ?
I seran costos de personal (salari brut + tributs) més infraestructura, més si hi ha material... 
No ho recordo bé. No tinc ni idea de què costen els projectes de recerca avui en dia...

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4325

El Sat, May 14, 2016 at 10:40:42PM +0200, Xavi Drudis Ferran deia:
> La URL que tu dius em sembla una línia de recerca proposada.  Si els
> li aproven llavors suposo que faran estudis més complets, entre altres
> coses, però així abans de veure un duro, deuen haver fet aquest estudi
> de 25 projectes, la nota de premsa, i a partir d'això, i de tota la
> recerca que tinguin d'abans ara demanen (entre molts, com sempre) uns
> 21 milions d'EUR per investigar possibles eines per permetre que els
> usuaris decideixin l'evolució de projectes de programari lliure,
> motivar desenvolupadors, etc.
>


No, no, perdó, m'he liat molt. No demanen 21 milions. 
Demanen 1.599.697,53€
21 milions són el pressupost dels projectes en els que ha participat
qui ho demana durant tota la carrera. No el que demana ara. 

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4319

2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu:
> Està al correu del gilug que jo esmentava:
> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/

Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert,
transparent i democràtic.  No tinc res en contra d'investigar eines que
permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació.  El
problema és la paraula "democràtic"...

> Estic d'acord que l'analogia no és correcta. Està clar que els
> usuaris tenen forma d'influir directament en el futur del codi
> de diverses formes (traduccions, informes d'error, tutorials,
> desenvolupament de millores, etc.).
>
> Seria interessant conèixer amb més detall a què es refereixen
> els autors perquè al meu entorn social tampoc puc influir tant
> com jo voldria moltes vegades. Potser amb algun exemple seria
> més fàcil de veure què volen dir.

Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta
manera s'evitarien forks i duplicació de recursos.  Posen l'exemple de
node.js.

Què vol dir donar poder de decisió als usuaris?  No pot ser el dret de
veure, modificar i redistribuir el codi font, perquè aquest dret ja el
tenen.  Tampoc pot ser donar el control a la comunitat sobre el nom del
projecte, ja que això no evita escissions.  La única interpretació possible,
per mi, és que proposen un model on els usuaris decideixin de forma
democràtica sobre l'assignació els recursos del projecte.  Però això implica
apropiar-se de la "força de treball" de les persones que contribueixen al
projecte i seria una aberració.

Actualment, els usuaris poden

- contribuir directament al projecte
- suggerir a altres persones que facin contribucions
- pagar a altres persones a canvi que facin contribucions

i no poden

- obligar a ningú a contribuir al projecte.

El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs
privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte
amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar
subjecte a la democràcia.

Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és
que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic.

L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós.  Són dades
selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació.

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4320

El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia:
> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu:
> > Està al correu del gilug que jo esmentava:
> > http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/
> 
> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert,
> transparent i democràtic.  No tinc res en contra d'investigar eines que
> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació.  El
> problema és la paraula "democràtic"...
>

Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure 
de community managers...
 
> 
> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta
> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos.  Posen l'exemple de
> node.js.
>

Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la
bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li
agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de
les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O
tots dos explícits ? O tots dos implícits ?  I després s'han fusionat
i ara tenen una governança explícita o implícita ?  I els ha anat bé o
malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ?
Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no
democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança
explícita i "democràtica" ?  O això no és una conclusió ni una
hipòtesi sinó una condició de partida ?  (definim "anar bé" com "ser
democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?)
  
És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros 
o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. 

> i no poden
> 
> - obligar a ningú a contribuir al projecte.
> 
> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs
> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte
> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar
> subjecte a la democràcia.
> 

Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's
la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou
treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més
mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja
passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions
telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi
en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà
comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació,
etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per
manipular qualsevol cosa.  L'spam ja és un problema ara en projectes
lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més
conesqüències que ara enviar missatges.

Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de
responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la
feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui
treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir
que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra
que pressupost de màrqueting social o com es digui.

Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que
tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una
decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a
que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que
necessitaria legislació nova, no?  però llavors mires mil coses
incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal
marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia
de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin
publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè
no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a
imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que
l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni
control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar.

Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un 
joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma
"transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors
qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no.

Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels
usuaris.  Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però
possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els
desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir
entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per
posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que
es fa i algú altre la fa).

Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el
programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo
o fer un fork.  No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la
democràcia. En un estat o ajuntament o tal hi ha més equilibri,
l'estat té un cert pressupost, armament, presons i no sé què, però
realment l'únic que l'aguanta és la voluntat de la població
d'obeir-lo, per tant hi ha oportunitat per a la democràcia.  Us
imagineu que els clients d'un supermercat votessin els preus de la
mercaderia ? Doncs amb programari lliure em sembla encara més
inviable. Perquè un supermercat pot posar el preu que vulgui o el que
votin els clients, encara que després hagi de tancar o endeutar-se o
el que sigui, però si hi hagués prou unió entre clients també el
podrien arruinar simplement no comprant. Però per a programar, com
deia algú, és l'ordinador que ha de fer el que han votat els usuaris,
i els desenvolupadors poden no tenir manera d'aconseguir-ho segons què
votin... I si els usuaris d'un programa lliure deixen de fer-lo
servir, els desenvolupadors només perden una part del valor del
programa que generen, encara els pot sortir a compte desenvolupar.

> Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és
> que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic.
> 

Jo l'únic cas que sé veure en que seria raonable la democràcia seria
si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics pagats amb
impostos de tothom qui vota (que els conjunts de contribuents i
votants coincideixi ja sé que és una aproximació però no vé d'aquí). I
encara filant prim potser hauria de ser un govern mundial, perquè si
no hi ha usuaris fora del país que poden usar el programa i no
votarien ni tributarien per finançar-lo, que no és un problema per a
mí però ja no sé si es podria dir que el desenvolupament seria
"transparent i democràtic".

> L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós.  Són dades
> selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació.
> 

Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és rigurós 
o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta. 

Si et poses a mal pensar: només intenta rebre finançament. Tampoc em
quadra gens. Fins ara no he sentit a ningú (tret del gabinet de premsa de
l'UOC o nació digital) defensar el model aquest "transparent i democràtic". 
Em costa de creure que un panel de recerca doni diners tan alegrement. 
Que es financiïn coses que no s'aconsegueixin és normal, que es financïin
coses que un expert veu que no sortiran abans de començar, però que sobre
el paper semblen desitjables, potser no seria el primer cop. Però que es 
financïi alguna cosa que sembla que ningú intenta i que a primer cop d'ull 
ningú veu viable o desitjable em sembla massa irreal. 

Per tant el que no ho deu entendre dec ser jo. La gent deu veure desitjable i
versemblant que grups de desenvolupadors, per amor al proïsme, es sotmetin 
als desitjos dels usuaris i treballin a canvi de vots o alguna cosa així.
I qui ho proposa creu que l'atractiu d'aquesta manera de funcionar, com un 
valor estètic o ètic, és suficient per justificar-ne la viabilitat, i llavors
es proposa estudiar com aconseguir-ho. De fet nació digital ho ha publicat 
sense massa discussió (vull dir que a l'article no diu aquests diuen això 
i els altres allò, sinó han descobert que això és així, com si que no ho ha 
de ser ho tingués tothom claríssim). I de fet que una cosa sigui inviable no
ha impedit mai gaire que un munt de gent es posi a intentar-ho. Així ens va.

No ho sé, no ho veig, però ja hi perdut massa temps. No en treuré l'entrellat.

 

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4322

És habitual que el mantenidor d'un programari es miri molt les opinions
dels usuaris, I analitzant-les i valorant-les, pot arribar a
desenvolupar-les, però és una decissió seva, s'ho curra ell o ella.
Els desenvolupadors que s'ho han currat tenen necessàriament el control
dels canvis. Algú ho ha dit: meritocràcia.
És evident que el programari lliure té més sentit per a qui és capaç de
modificar-ho.


El 15/05/16 a les 21:24, Xavi Drudis Ferran ha escrit:
> El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia:
>> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu:
>>> Està al correu del gilug que jo esmentava:
>>> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/
>> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert,
>> transparent i democràtic.  No tinc res en contra d'investigar eines que
>> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació.  El
>> problema és la paraula "democràtic"...
>>
> Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure 
> de community managers...
>  
>> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta
>> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos.  Posen l'exemple de
>> node.js.
>>
> Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la
> bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li
> agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de
> les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O
> tots dos explícits ? O tots dos implícits ?  I després s'han fusionat
> i ara tenen una governança explícita o implícita ?  I els ha anat bé o
> malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ?
> Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no
> democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança
> explícita i "democràtica" ?  O això no és una conclusió ni una
> hipòtesi sinó una condició de partida ?  (definim "anar bé" com "ser
> democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?)
>   
> És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros 
> o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. 
>
>> i no poden
>>
>> - obligar a ningú a contribuir al projecte.
>>
>> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs
>> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte
>> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar
>> subjecte a la democràcia.
>>
> Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's
> la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou
> treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més
> mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja
> passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions
> telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi
> en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà
> comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació,
> etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per
> manipular qualsevol cosa.  L'spam ja és un problema ara en projectes
> lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més
> conesqüències que ara enviar missatges.
>
> Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de
> responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la
> feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui
> treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir
> que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra
> que pressupost de màrqueting social o com es digui.
>
> Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que
> tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una
> decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a
> que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que
> necessitaria legislació nova, no?  però llavors mires mil coses
> incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal
> marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia
> de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin
> publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè
> no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a
> imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que
> l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni
> control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar.
>
> Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un 
> joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma
> "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors
> qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no.
>
> Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels
> usuaris.  Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però
> possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els
> desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir
> entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per
> posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que
> es fa i algú altre la fa).
>
> Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el
> programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo
> o fer un fork.  No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la
> democràcia. En un estat o ajuntament o tal hi ha més equilibri,
> l'estat té un cert pressupost, armament, presons i no sé què, però
> realment l'únic que l'aguanta és la voluntat de la població
> d'obeir-lo, per tant hi ha oportunitat per a la democràcia.  Us
> imagineu que els clients d'un supermercat votessin els preus de la
> mercaderia ? Doncs amb programari lliure em sembla encara més
> inviable. Perquè un supermercat pot posar el preu que vulgui o el que
> votin els clients, encara que després hagi de tancar o endeutar-se o
> el que sigui, però si hi hagués prou unió entre clients també el
> podrien arruinar simplement no comprant. Però per a programar, com
> deia algú, és l'ordinador que ha de fer el que han votat els usuaris,
> i els desenvolupadors poden no tenir manera d'aconseguir-ho segons què
> votin... I si els usuaris d'un programa lliure deixen de fer-lo
> servir, els desenvolupadors només perden una part del valor del
> programa que generen, encara els pot sortir a compte desenvolupar.
>
>> Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és
>> que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic.
>>
> Jo l'únic cas que sé veure en que seria raonable la democràcia seria
> si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics pagats amb
> impostos de tothom qui vota (que els conjunts de contribuents i
> votants coincideixi ja sé que és una aproximació però no vé d'aquí). I
> encara filant prim potser hauria de ser un govern mundial, perquè si
> no hi ha usuaris fora del país que poden usar el programa i no
> votarien ni tributarien per finançar-lo, que no és un problema per a
> mí però ja no sé si es podria dir que el desenvolupament seria
> "transparent i democràtic".
>
>> L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós.  Són dades
>> selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació.
>>
> Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és rigurós 
> o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta. 
>
> Si et poses a mal pensar: només intenta rebre finançament. Tampoc em
> quadra gens. Fins ara no he sentit a ningú (tret del gabinet de premsa de
> l'UOC o nació digital) defensar el model aquest "transparent i democràtic". 
> Em costa de creure que un panel de recerca doni diners tan alegrement. 
> Que es financiïn coses que no s'aconsegueixin és normal, que es financïin
> coses que un expert veu que no sortiran abans de començar, però que sobre
> el paper semblen desitjables, potser no seria el primer cop. Però que es 
> financïi alguna cosa que sembla que ningú intenta i que a primer cop d'ull 
> ningú veu viable o desitjable em sembla massa irreal. 
>
> Per tant el que no ho deu entendre dec ser jo. La gent deu veure desitjable i
> versemblant que grups de desenvolupadors, per amor al proïsme, es sotmetin 
> als desitjos dels usuaris i treballin a canvi de vots o alguna cosa així.
> I qui ho proposa creu que l'atractiu d'aquesta manera de funcionar, com un 
> valor estètic o ètic, és suficient per justificar-ne la viabilitat, i llavors
> es proposa estudiar com aconseguir-ho. De fet nació digital ho ha publicat 
> sense massa discussió (vull dir que a l'article no diu aquests diuen això 
> i els altres allò, sinó han descobert que això és així, com si que no ho ha 
> de ser ho tingués tothom claríssim). I de fet que una cosa sigui inviable no
> ha impedit mai gaire que un munt de gent es posi a intentar-ho. Així ens va.
>
> No ho sé, no ho veig, però ja hi perdut massa temps. No en treuré l'entrellat.
>
>  
>

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4326

«si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics...»
Hi ha un símil possible, que són els projectes a l'estil de Freenet, on
hi ha una caixa amb un saldo de diners, i un treballador que declara el
seu salari i segueix la feina mentre el saldo cobreixi aquest salari.

A partir d'aquí semblaria viable que el treballador estigués més
subjecte a «l'encàrrec» que no pas a necessitats tècniques o gustos.



El 15/05/16 a les 21:24, Xavi Drudis Ferran ha escrit:
> El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia:
>> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu:
>>> Està al correu del gilug que jo esmentava:
>>> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/
>>
>> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert,
>> transparent i democràtic.  No tinc res en contra d'investigar eines que
>> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació.  El
>> problema és la paraula "democràtic"...
>>
> 
> Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure 
> de community managers...
>  
>>
>> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta
>> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos.  Posen l'exemple de
>> node.js.
>>
> 
> Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la
> bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li
> agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de
> les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O
> tots dos explícits ? O tots dos implícits ?  I després s'han fusionat
> i ara tenen una governança explícita o implícita ?  I els ha anat bé o
> malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ?
> Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no
> democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança
> explícita i "democràtica" ?  O això no és una conclusió ni una
> hipòtesi sinó una condició de partida ?  (definim "anar bé" com "ser
> democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?)
>   
> És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros 
> o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. 
> 
>> i no poden
>>
>> - obligar a ningú a contribuir al projecte.
>>
>> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs
>> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte
>> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar
>> subjecte a la democràcia.
>>
> 
> Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's
> la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou
> treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més
> mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja
> passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions
> telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi
> en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà
> comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació,
> etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per
> manipular qualsevol cosa.  L'spam ja és un problema ara en projectes
> lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més
> conesqüències que ara enviar missatges.
> 
> Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de
> responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la
> feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui
> treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir
> que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra
> que pressupost de màrqueting social o com es digui.
> 
> Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que
> tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una
> decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a
> que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que
> necessitaria legislació nova, no?  però llavors mires mil coses
> incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal
> marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia
> de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin
> publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè
> no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a
> imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que
> l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni
> control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar.
> 
> Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un 
> joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma
> "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors
> qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no.
> 
> Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels
> usuaris.  Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però
> possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els
> desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir
> entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per
> posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que
> es fa i algú altre la fa).
> 
> Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el
> programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo
> o fer un fork.  No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la
> democràcia. En un estat o ajuntament o tal hi ha més equilibri,
> l'estat té un cert pressupost, armament, presons i no sé què, però
> realment l'únic que l'aguanta és la voluntat de la població
> d'obeir-lo, per tant hi ha oportunitat per a la democràcia.  Us
> imagineu que els clients d'un supermercat votessin els preus de la
> mercaderia ? Doncs amb programari lliure em sembla encara més
> inviable. Perquè un supermercat pot posar el preu que vulgui o el que
> votin els clients, encara que després hagi de tancar o endeutar-se o
> el que sigui, però si hi hagués prou unió entre clients també el
> podrien arruinar simplement no comprant. Però per a programar, com
> deia algú, és l'ordinador que ha de fer el que han votat els usuaris,
> i els desenvolupadors poden no tenir manera d'aconseguir-ho segons què
> votin... I si els usuaris d'un programa lliure deixen de fer-lo
> servir, els desenvolupadors només perden una part del valor del
> programa que generen, encara els pot sortir a compte desenvolupar.
> 
>> Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és
>> que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic.
>>
> 
> Jo l'únic cas que sé veure en que seria raonable la democràcia seria
> si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics pagats amb
> impostos de tothom qui vota (que els conjunts de contribuents i
> votants coincideixi ja sé que és una aproximació però no vé d'aquí). I
> encara filant prim potser hauria de ser un govern mundial, perquè si
> no hi ha usuaris fora del país que poden usar el programa i no
> votarien ni tributarien per finançar-lo, que no és un problema per a
> mí però ja no sé si es podria dir que el desenvolupament seria
> "transparent i democràtic".
> 
>> L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós.  Són dades
>> selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació.
>>
> 
> Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és rigurós 
> o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta. 
> 
> Si et poses a mal pensar: només intenta rebre finançament. Tampoc em
> quadra gens. Fins ara no he sentit a ningú (tret del gabinet de premsa de
> l'UOC o nació digital) defensar el model aquest "transparent i democràtic". 
> Em costa de creure que un panel de recerca doni diners tan alegrement. 
> Que es financiïn coses que no s'aconsegueixin és normal, que es financïin
> coses que un expert veu que no sortiran abans de començar, però que sobre
> el paper semblen desitjables, potser no seria el primer cop. Però que es 
> financïi alguna cosa que sembla que ningú intenta i que a primer cop d'ull 
> ningú veu viable o desitjable em sembla massa irreal. 
> 
> Per tant el que no ho deu entendre dec ser jo. La gent deu veure desitjable i
> versemblant que grups de desenvolupadors, per amor al proïsme, es sotmetin 
> als desitjos dels usuaris i treballin a canvi de vots o alguna cosa així.
> I qui ho proposa creu que l'atractiu d'aquesta manera de funcionar, com un 
> valor estètic o ètic, és suficient per justificar-ne la viabilitat, i llavors
> es proposa estudiar com aconseguir-ho. De fet nació digital ho ha publicat 
> sense massa discussió (vull dir que a l'article no diu aquests diuen això 
> i els altres allò, sinó han descobert que això és així, com si que no ho ha 
> de ser ho tingués tothom claríssim). I de fet que una cosa sigui inviable no
> ha impedit mai gaire que un munt de gent es posi a intentar-ho. Així ens va.
> 
> No ho sé, no ho veig, però ja hi perdut massa temps. No en treuré l'entrellat.
> 
>  
> 

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4333

A 16-05-2016 11:27, Narcis Garcia escrigué:
> «si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics...»
> Hi ha un símil possible, que són els projectes a l'estil de Freenet, on
> hi ha una caixa amb un saldo de diners, i un treballador que declara el
> seu salari i segueix la feina mentre el saldo cobreixi aquest salari.
> 
> A partir d'aquí semblaria viable que el treballador estigués més
> subjecte a «l'encàrrec» que no pas a necessitats tècniques o gustos.
> 

Sí, tens raó, i hi deu haver més exemples per l'estil i molt raonables.
Només que a mi això m'evoca lliure mercat, o com a molt
cooperativa de consum, però no democràcia. La democràcia és una persona
un vot, no un euro un vot. I la democràcia és una forma d'imposar
la voluntat de la majoria a la minoria. En algunes coses va molt bé, 
sobretot
quan cal triar una opció per a tothom.
Però en els casos on no cal imposar la mateixa opció per a tothom, o on
fins i tot pot ser bona la diversitat, no veig l'atractiu de la 
democràcia.

No sé. En tot cas el programari lliure l'únic que determina és que tots
els usuaris han de tenir els mateixos mitjans de producció que el 
productor
original (codi font, permís legal, possibilitat de buscar ajuda). Si la 
força
de treball surt del propi usuari o es compra o com es fa ja hi ha molta
més diversitat. Això a mi no em sembla democràtic ni antidemocràtic,
em sembla just.

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4328

2016-05-15, 21:24 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu:
> Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és
> rigurós o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta.

El plantejament que fan els autors és: 1) hi ha un problema de falta de
"transparència i democràcia", i 2) nosaltres ens dedicarem a investigar com
solucionar aquest problema.  Per tant, és important aportar alguna dada que
indiqui que efectivament falta "transparència i democràcia".  Aquest estudi,
que realment és un apartat dins de la seva proposta d'investigació, fa la
funció d'aportar aquestes dades, tot i que els mateixos autors diuen (a
l'estudi) que les dades no permeten extreure conclusions sòlides.  Fins aquí
cap problema.  El problema és que a la nota de premsa i al Nació Digital ho
presenten com si fos un estudi rigorós que "demostra" que hi ha una falta de
"democràcia".

Per mi, un estudi rigorós sobre models de governança en el FOSS com a mínim
hauria de partir d'alguna teoria prèvia sobre governança, definir els
conceptes de forma inequívoca, explicar què és el que es vol mesurar,
definir una sèrie d'indicadors rellevants, i finalment obtenir i analitzar
dades empíriques.  En canvi, aquest estudi es salta els passos crucials i
passa directament a analitzar dades sense criteri.  Bàsicament es limita a
assenyalar si els projectes tenen o no tenen un document amb un codi de
conducta o una guia d'estil en el repositori del Github.  Per això dic que
no em sembla un estudi rigorós.

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4332

El dilluns, 16 de maig de 2016, a les 12:38:26 CEST, Ernest Adrogué va 
escriure:
> 2016-05-15, 21:24 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu:
> > Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és
> > rigurós o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta.
> 
> El plantejament que fan els autors és: 1) hi ha un problema de falta de
> "transparència i democràcia", i 2) nosaltres ens dedicarem a investigar com
> solucionar aquest problema.  Per tant, és important aportar alguna dada que
> indiqui que efectivament falta "transparència i democràcia".  Aquest estudi,
> que realment és un apartat dins de la seva proposta d'investigació, fa la
> funció d'aportar aquestes dades, tot i que els mateixos autors diuen (a
> l'estudi) que les dades no permeten extreure conclusions sòlides.  Fins
> aquí cap problema.  El problema és que a la nota de premsa i al Nació
> Digital ho presenten com si fos un estudi rigorós que "demostra" que hi ha
> una falta de "democràcia".
> 
> Per mi, un estudi rigorós sobre models de governança en el FOSS com a mínim
> hauria de partir d'alguna teoria prèvia sobre governança, definir els
> conceptes de forma inequívoca, explicar què és el que es vol mesurar,
> definir una sèrie d'indicadors rellevants, i finalment obtenir i analitzar
> dades empíriques.  En canvi, aquest estudi es salta els passos crucials i
> passa directament a analitzar dades sense criteri.  Bàsicament es limita a
> assenyalar si els projectes tenen o no tenen un document amb un codi de
> conducta o una guia d'estil en el repositori del Github.  Per això dic que
> no em sembla un estudi rigorós.

Tot això que dius, Ernest, és molt encertat; però al meu entendre hi ha un 
problema previ: El punt 1) del plantejament, on s'afirma que hi ha falta de 
transparència i democràcia i es titlla de «problema». Atès que aquests dos 
punts mai no han estat objectius del programari lliure, el «problema» només 
existeix en el cap dels autors i/o del periodista (deixem aquesta via oberta 
ja que un dels autors s'autoinculpa de no haver deixat les coses prou clares 
amb el periodista).

No entendre això (o plantejar-ho d'aquesta manera) només pot ser, al meu 
parer, producte de 3 coses, que poden ser o no disjuntes:

a) No tenir ni idea de programari lliure.
b) Voluntat expressa de confondre algú (el públic? l'examinador que dóna la 
subvenció?) amb finalitats que se m'escapen.
c) Voluntat de crear rebombori i cercar notorietat.

En qualsevol cas, penso que quan un professor universitari fa un comunicat 
públic de qualsevol tipus, utilitza el prestigi que li dóna la seva posició 
per tal de recolzar i enfortir el seu missatge. És membre d'una institució 
(pagada amb diner públic en aquest cas) que se suposa té la darrera paraula en 
qüestions científiques. Per tant, les seves declaracions seran dogma per molta 
gent.

Alhora, en tant que científic, la seva tasca pública està sotmesa a l'escrutini 
dels seus col·legues, que tenen l'obligació de verificar o refutar les seves 
conclusions. Si la seva tasca conté errors de debutant, el seu prestigi pot 
sortir-ne molt malparat. Per aquest motiu, el científic ha de tenir molta cura 
amb allò que diu, i com ho diu.

Per totes aquestes consideracions i les que s'han anat apuntant en altres 
missatges d'aquesta llista, considero que l'estudi està d'entrada mal 
plantejat, o bé aquest plantejament no ha arribat bé al públic. En el primer 
cas no hi ha res a fer: els autors no en saben més i ja està. Si de mi 
depengués jo no dedicaria diner públic a aprofundir en aquest tema, ja que mai 
no ha estat un objectiu del programari lliure. En el segon cas (problema de 
comunicació) si jo fos l'autor prendria immediatament les accions oportunes 
per rectificar, atès que estaria en joc el meu prestigi professional i el de la 
meva universitat.

Orestes.

-- 
Cordialment,
Orestes Mas.

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4313

Alguna vegada hem fet al GiLUG comunicats públics, intentant-ho fer de
forma grupal amb el Wiki. Aquíva un exemple:

http://wiki.gilug.org/index.php/Alliberament_de_Debian_8

Alex, et dóno la raó sobre fer quelcom més profitós i agradable, però
s'ha de reconèixer que és d'esperar que un missatge negatiu generi
respostes negatives, i quan la crítica intenta «expandir la coherència»,
les respostes també exploren aquest camí.


El 13/05/16 a les 18:18, Alex Muntada ha escrit:
> Hola debianites,
> m'agradaria que d'aquesta polèmica en surti quelcom de positiu.
> De retrets i queixes, n'hem sentit de tots colors, tant o més
> sensacionalistes que el titular de premsa que ha generat aquesta
> polèmica (molts especialment dirigits a la UOC o a les persones
> que han fet l'estudi en què es basa l'article de premsa).
> 
> Què us sembla si fem un recull de millores a tenir en compte i
> les enviem al Jordi Cabot? Ell mateix m'ha fet saber que és la
> forma en què prefereix rebre les valoracions sobre el treball
> que han fet. Podem fer-ho de forma col·lectiva o individual.
> Teniu la seva adreça de correu a la primera resposta que va
> enviar a la llista d'usuaris del gilug:
> 
> http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/2016-May/005384.html
> 
> Crec que seria molt interessant fer una anàlisi objectiva dels
> fets i evitar de caure en els paranys de les interpretacions.
> Poso alguns exemples:
> 
>  * No es pot atribuir a tota la UOC l'opinió que un periodista
>    ha interpretat d'un estudi, encara que l'hagi publicada a la
>    web de la UOC.
> 
>  * És un error generalitzar el resultat de l'estudi i aplicar-lo
>    a tots els projectes de programari lliure quan la mostra és
>    tan limitada i centrada només en una plataforma.
> 
>  * És perillós fer supòsits sobre les intencions dels autors
>    de l'estudi, tret que ells mateixos les hagin fet públiques.
>    És molt més assenyat centrar-se en els fets coneguts o en
>    tot cas, preguntar-ho directament.
> 
>  * Resulta molt curiós veure com es barregen en el debat alguns
>    temes que no tenen res a veure amb l'estudi. Així doncs,
>    el fet que GitHub sigui una eina de programari lliure no
>    aporta cap valor al debat. Senzillament estableix un marc
>    per la mostra i prou. El mateix passa amb el programari
>    privatiu, que no és objecte de l'estudi. Tampoc aporta cap
>    valor que hi hagi enllaços a xarxes socials a la pàgina de
>    l'article.  Crec que seria molt més interessant centrar-se
>    en l'estudi i les conclusions.
> 
> Força persones d'aquesta llista i de la d'usuaris del gilug han
> demostrat que tenen empenta per elaborar discursos potents, però
> sincerament m'agradaria que tota aquesta energia es focalitzés
> cap a un objectiu més positiu, per ajudar a millorar l'estudi
> i/o les conclusions que se'n deriven.
> 
> Ah, permeteu-me també que us recordi que el codi de conducta de
> Debian demana que siguem respectuosos amb tothom. Ho dic perquè
> alguns comentaris m'han semblat fora de lloc.
> 
> Salut i moltes gràcies,
> Alex
> 

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4316

Narcis Garcia:

> Alex, et dóno la raó sobre fer quelcom més profitós i agradable, però
> s'ha de reconèixer que és d'esperar que un missatge negatiu generi
> respostes negatives, i quan la crítica intenta «expandir la coherència»,
> les respostes també exploren aquest camí.

Que sigui d'esperar no significa que sigui el més desitjable.
Per contrarestar quelcom negatiu cal quelcom positiu.

Salut,
Alex

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4321

Recolzo l'enfocament que defenses.
Jo comentava una realitat que també podia preveure l'autor de l'article
de la UOC.


El 14/05/16 a les 22:12, Alex Muntada ha escrit:
> Narcis Garcia:
> 
>> Alex, et dóno la raó sobre fer quelcom més profitós i agradable, però
>> s'ha de reconèixer que és d'esperar que un missatge negatiu generi
>> respostes negatives, i quan la crítica intenta «expandir la coherència»,
>> les respostes també exploren aquest camí.
> 
> Que sigui d'esperar no significa que sigui el més desitjable.
> Per contrarestar quelcom negatiu cal quelcom positiu.
> 
> Salut,
> Alex
> 

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4318

[Multipart message — attachments visible in raw view] — view raw

 

A 2016-05-13 18:18, Alex Muntada escrigué: 

> Hola debianites,
> m'agradaria que d'aquesta polèmica en surti quelcom de positiu.
> De retrets i queixes, n'hem sentit de tots colors, tant o més
> sensacionalistes que el titular de premsa que ha generat aquesta
> polèmica (molts especialment dirigits a la UOC o a les persones
> que han fet l'estudi en què es basa l'article de premsa).
> 
> Què us sembla si fem un recull de millores a tenir en compte i
> les enviem al Jordi Cabot? Ell mateix m'ha fet saber que és la
> forma en què prefereix rebre les valoracions sobre el treball
> que han fet. Podem fer-ho de forma col·lectiva o individual.
> Teniu la seva adreça de correu a la primera resposta que va
> enviar a la llista d'usuaris del gilug:
> 
> http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/2016-May/005384.html [1]
> 
> Crec que seria molt interessant fer una anàlisi objectiva dels
> fets i evitar de caure en els paranys de les interpretacions.
> Poso alguns exemples:
> 
> * No es pot atribuir a tota la UOC l'opinió que un periodista
> ha interpretat d'un estudi, encara que l'hagi publicada a la
> web de la UOC.

No hi puc estar més en desacord. 

La UOC, com qualsevol altra entitat, és responsable i se suposa que
subscriu
(mentre no s'indiqui el contrari) allò que publica al seu web. Si no hi
està d'acord
ho hauria de retirar, atès que surt sota les seves sigles.

És precisament per això que vaig fer el meu comentari. Si hagués sortit
a Menéame
(per posar un exemple) no m'hauria molestat en escriure el post. 

> * És un error generalitzar el resultat de l'estudi i aplicar-lo a tots els projectes de
> programari lliure quan la mostra és tan limitada i centrada només en una 
> plataforma.
> * És perillós fer supòsits sobre les intencions dels autors de l'estudi, 
> tret que ells mateixos les hagin fet públiques. És molt més assenyat 
> centrar-se en els fets coneguts o en tot cas, preguntar-ho directament.

Ara faré supòsits sobre les teves intencions, perquè no sé si dius això
arran
dels meus comentaris sobre les intencions dels autors. És evident que
sense 
un coneixement real i de primera mà d'allò que ha dit algú no se'l pot
criticar 
seriosament. Jo ja avisava que no m'havia molestat ni tan sols a cercar
la identitat dels autors, i per tant els meus supòsits eren únicament 
això: supòsits. Més encara: eren una hipèrbole irònica, per si no
s'havia
 captat el matís. 

I no em vaig molestar a ser més rigorós perquè vaig trobar els arguments
de l'article tan fluixos que em va fer mandra anar més enllà.
Tu potser em diràs que l'article pot no reflectir les opinions dels
autors, però en 
aquest cas jo adduiria que si algú publica quelcom que posa en boca meva
allò que 
no he dit o no penso, la meva obligació és fer retirar aquell article.
Més encara si
ho afirma l'empresa per qui treballo. Si aquell article encara és allà
vol dir
que els autors, poc o molt, estan d'acord amb el seu contingut. 

Per ser més clar: si un periodista t'ha entrevistat i després comença un
article 
sobre la teva feina dient una bestiesa tal com: 

"Els principis del moviment de programari lliure són la defensa del
desenvolupament obert (el codi és públic) i col·laboratiu 
(la comunitat participa en l'evolució d'aquest programari), però en
l'estudi
que han fet fulanito i menganito es demostra que això no sempre es
compleix." 

... i tu no fas retirar o esmenar l'article, aleshores qualsevol
passavolant que ho
llegeixi i sàpiga una mica del tema no li quedarà molt bona opinió sobre
tu, la teva tasca
i el nivell general sobre programari lliure a la teva universitat. 

Orestes 
 

Links:
------
[1] http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/2016-May/005384.html

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4329

orestes:

> La UOC, com qualsevol altra entitat, és responsable i se suposa
> que subscriu (mentre no s'indiqui el contrari) allò que publica
> al seu web. Si no hi està d'acord ho hauria de retirar, atès
> que surt sota les seves sigles.

Les entitats es conformen per persones que tenen opinions
diferents i fins i tot oposades. Estic segur que la UOC no
n'és cap excepció i és per això que penso que atribuir a
totes les persones de la UOC una opinió o interpretació d'un
dels seus membres és un error.

Com en el cas dels diaris, si hom creu que el que algú ha
publicat mereix una correcció, pot notificar-ho pels canals
adequats perquè els responsables valorin el cas.

> És evident que sense un coneixement real i de primera mà d'allò
> que ha dit algú no se'l pot criticar seriosament. Jo ja avisava
> que no m'havia molestat ni tan sols a cercar la identitat dels
> autors, i per tant els meus supòsits eren únicament això:
> supòsits. Més encara: eren una hipèrbole irònica, per si no
> s'havia captat el matís.

La ironia és molt perillosa en els canals de comunicació
electrònics. El que en persona pot sonar divertit pot tenir
l'efecte contrari en un correu electrònic.

> Tu potser em diràs que l'article pot no reflectir les opinions
> dels autors, però en aquest cas jo adduiria que si algú publica
> quelcom que posa en boca meva allò que no he dit o no penso,
> la meva obligació és fer retirar aquell article.

Les coses no són sempre blanques o negres. Al correu del gilug
en Jordi Cabot deia:

«Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria aclarir alguns
punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en bona part
perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la part
més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no
és la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb
ell).»

Quant a l'obligació de fer retirar l'article, no crec que estigui
recollida enlloc. Però en cas que m'equivoqui m'gradaria saber-ho.

Salut,
Alex

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4334

[Multipart message — attachments visible in raw view] — view raw

La nota de premsa la va signar l'«Oficina de Mitjans de Comunicació» de
la UOC. En una organització vertical com la UOC, la seva oficina de
premsa representa l'entitat i no cadascun dels seus membres*:*
http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/attachments/20160504/c3dedd76/attachment.pdf

Jordi Cabot surt esmentat al text, sembla ser responsable de l'estudi
esmentat, i va acudir a la llista del GiLUG per defensar la UOC i
l'article davant les crítiques:
http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/2016-May/005384.html

Entre tot allò que s'ha comentat sobre l'estudi, i el poc que s'ha
comentat sobre la difusió d'un comunicat, penso que pesa molt més el què
i com s'ha fet el comunicat per les conseqüències que té «entre el públic».


El 16/05/16 a les 18:53, Alex Muntada ha escrit:
> orestes:
>
>> La UOC, com qualsevol altra entitat, és responsable i se suposa
>> que subscriu (mentre no s'indiqui el contrari) allò que publica
>> al seu web. Si no hi està d'acord ho hauria de retirar, atès
>> que surt sota les seves sigles.
> Les entitats es conformen per persones que tenen opinions
> diferents i fins i tot oposades. Estic segur que la UOC no
> n'és cap excepció i és per això que penso que atribuir a
> totes les persones de la UOC una opinió o interpretació d'un
> dels seus membres és un error.
>
> Com en el cas dels diaris, si hom creu que el que algú ha
> publicat mereix una correcció, pot notificar-ho pels canals
> adequats perquè els responsables valorin el cas.
>
>> És evident que sense un coneixement real i de primera mà d'allò
>> que ha dit algú no se'l pot criticar seriosament. Jo ja avisava
>> que no m'havia molestat ni tan sols a cercar la identitat dels
>> autors, i per tant els meus supòsits eren únicament això:
>> supòsits. Més encara: eren una hipèrbole irònica, per si no
>> s'havia captat el matís.
> La ironia és molt perillosa en els canals de comunicació
> electrònics. El que en persona pot sonar divertit pot tenir
> l'efecte contrari en un correu electrònic.
>
>> Tu potser em diràs que l'article pot no reflectir les opinions
>> dels autors, però en aquest cas jo adduiria que si algú publica
>> quelcom que posa en boca meva allò que no he dit o no penso,
>> la meva obligació és fer retirar aquell article.
> Les coses no són sempre blanques o negres. Al correu del gilug
> en Jordi Cabot deia:
>
> «Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria aclarir alguns
> punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en bona part
> perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la part
> més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no
> és la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb
> ell).»
>
> Quant a l'obligació de fer retirar l'article, no crec que estigui
> recollida enlloc. Però en cas que m'equivoqui m'gradaria saber-ho.
>
> Salut,
> Alex
>

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4327

On 11/05/16 22:28, Narcis Garcia wrote:

> A la llista del GiLUG es va comentar un article que assenyala el
> programari lliure a diferència de la resta:
> www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2016/088-software-lliure.html
> 
> I un membre de la UOC s'ha subscrit a la llista del GiLUG per defensar-se:
> http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris


Bon dia, debianites,

arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu.

Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari
lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que
encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per
que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, o
fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen
funcionalitats a les noves versions.

El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència
contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de
funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar
venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no
necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat.

Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al
desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no
informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les
funcionalitats que necessita.

Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria
d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria
diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats
més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i
redirigiria diners cap aquells projectes.

A més a més, a l'hora de demanar una funcionalitat té més pes que ho
faci una fundació que estudia necessitats i representa als usuaris, que
no que 20 usuaris ho facin individualment.

Salutacions,


   Àlex

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4330

El dilluns, 16 de maig de 2016, a les 11:54:27 CEST, Àlex va escriure:

> Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria
> d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria
> diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats
> més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i
> redirigiria diners cap aquells projectes.

De fet això ja es fa des de molts diversos àmbits. La Free Software Foundation 
es va crear justament per això, i van començar per crear les parts més 
essencials d'un sistema operatiu. Una altra cosa és que potser a alguns no els 
agrada el seu criteri de prioritats, però en tenen un.

I hi ha altres maneres a través de les quals els usuaris poden incidir en el 
desenvolupament de programari. Per exemple, jo mateix he fet en ocasions 
donacions econòmiques a alguns projectes per tal que implementessin 
funcionalitats més o menys específiques, o simplement per contribuir al 
desenvolupament d'un programari que utilitzo diàriament.

-- 
Cordialment,
Orestes Mas.

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4331

A 16-05-2016 11:54, Àlex escrigué:
> arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu.
> 

Benvingut.

> Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari
> lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que
> encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per
> que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, 
> o
> fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen
> funcionalitats a les noves versions.
> 

Sí. Jo no sé si no m'he explicat molt bé, en part per intentar posar-me
en el raonament d'un altre. La proposta publicada a l'UOC m'ha semblat 
que distingeix
desenvolupadors d'usuaris.

A mi em costa molt separar separar desenvolupadors d'usuaris. Hi ha gent
que estudiem informàtica i ens passem la vida treballant de programadors
però fem servir molts més programes dels que creem o adaptem. Molt poc 
sovint
aprofito l'avantatge de què puc modificar un programa lliure, alguna 
vegada
apofito l'avantatge que el puc estudiar, i molt més sovint aprofito el 
mateix
avantatge que tú, que puc usar-lo jo i que _tots els altres_ poden 
estudiar-lo
i modificar-lo. Sóm més usuaris que programadors. I per a cada programa 
podem
ser un rol o un altre en diferents moments. I tu diràs: "però hi ha gent 
que no
programa mai". I jo dic, "encara", si molt convé se'n pot aprendre, no 
saber
una cosa no és  un fet inamovible com per classificar gent.

Però no cal. No cal programar per contribuir.

Tens molta raó en que els usuaris tenen una peça clau del 
desenvolupament que no
(necessàriament) tenen els desenvolupadors: la necessitat, la informació 
de què cal, com és més
útil. Si trobem la manera de que l'aportem, estem fent molt. Jo crec que 
ja hi ha
maneres (bugs de categoria wishlist, llistes de correu, etc.). Però 
tampoc sé
avaluar si són òptims. Jo diria que funcionar, funcionen. Segur que es 
poden millorar.

De fet a les empreses que es dediquen a fer programes hi acostuma a
haver una gent que no (sempre) sap programar, que cobra (o no) més
que els que en saben i que els tracten de caps, precisament perquè
decideixen què han de fer els programadors, imagina't si és important
saber què cal fer.

Jo l' únic que dic que això es fa analitzant en comú, debatent, aportant
informació, proves, etc. però no votant, al menys en votacions 
vinculants
(les no vinculants són més com enquestes que votacions). En això el 
diàleg i el consens
és útil, la democràcia no, i la negociació tampoc, a no ser que hi hagi
diners i contractes pel mig.

> El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència
> contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de
> funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar
> venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no
> necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat.
> 

featuritis, sí.

> Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al
> desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no
> informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les
> funcionalitats que necessita.
> 

Clar, ja ho deia algú, pot dedicar-hi l'esforç i aprenentatge i 
fer-s'ho,
pot pagar perquè li facin, o ho pot demanar sense garanties que li facin
i currar-se l'explicació del què cal, perquè això ajuda molt a que algú
ho acabi fent, especificar i consensuar requeriments és una part de la 
feina.
I si això ho comparteix tots hi guanyem.

> Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria
> d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria
> diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats
> més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i
> redirigiria diners cap aquells projectes.
> 

Has sentit parlar de la Free Sotware Foundation i creus que no és això
que demanes o no la coneixies? I el projecte GNU? (entre d'altres)

http://www.fsf.org/

Ho dic perquè has encertat fins i tot el nom. La funció és més ampla,
i inclou feina legal, política, divulgació, etc.

Però clar, el pressupost va cap als 1000-1200 USD anuals, i no dóna per 
pagar
molt desenvolupament, ni és la principal despesa.

Té una llista de projectes prioritaris, però és més que demana 
voluntaris
per fer-los que no que els pugui pagar.

http://www.fsf.org/campaigns/priority-projects

També hi ha una organització europea germana però independent, la Free 
Software
Foundation Europe

http://fsfe.org/

I n'hi ha més. No tothom té les mateixes prioritats.
Hi ha projectes que accepten donatius en diners i pràcticament
tots en col·laboracions.

> A més a més, a l'hora de demanar una funcionalitat té més pes que ho
> faci una fundació que estudia necessitats

Home, jo crec que la FSF té molt pes. Però els projectes de la seva 
llista de
prioritats no tinc la sensació que s'hagin beneficiat massa d'aquest 
pes.

> i representa als usuaris, que

Això de qui representa qui és complicat. El conjunt d'usuaris és 
variable,
no està censat, no té sempra una gran consciència com a col·lectiu 
unitari
i no és gens fàcil demostrar que algú els representa.

> no que 20 usuaris ho facin individualment.
> 

No subestimis l'usuari individual. Si entén el programa, el grup humà 
que hi col·labora,
la finalitat del programa i el que li fa falta, pot ajudar molt.
Passa que ni tan sols quan pagues hi ha 100% de garanties, imagina't 
quan
dones idees a voluntaris.

No tinc dades però la meva impressió és que per a clients empresarials 
hi ha una certa
oferta de desenvolupament/adaptació de programari lliure a mida, per a 
clients individuals
quasi res per qüestions de cost. Però llavors hi ha iniciatives de 
micromecenatge o similars.
No estic molt al dia.

La part de com canalitzar eficaçment diners la trobo molt díficil per a 
mi.

Crec que entenc la teva idea, que caldria fer pinya, consensuar 
prioritats
i centrar-hi esforços, per comptes d'anar cadascú pel seu costat. Però 
no
veig massa que hagi passat, ni passi, ni sé si passarà.

> Salutacions,
> 
> 
>    Àlex

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

#4335

Una de les coses que ha aportat la FSF als usuaris és una definició de
«programari lliure» i un aval per llicències com per exemple la GPL.
Aquesta és un dels indicadors sobre «fiabilitat» que utilitzen molts
usuaris no programadors, per tal de poder utilitzar la informàtica sense
tanta incertesa sobre les normes d'aquest camp.

Saber que es tracta de programari lliure permet als usuaris atorgar un
grau de confiança a la transparència de la comunitat informàtica
(programadors), per comptar amb què si hi ha algun problema aquest serà
conegut públicament, i l'usuari podrà decidir sobre el seu ús.

És la base per poder defensar que el programari lliure és (ha de ser)
molt més lleial a l'usuari que no pas el programari de codi tancat, ja
que el PL està sotmès a un control extens.


El 16/05/16 a les 19:51, Xavi Drudis Ferran ha escrit:
> A 16-05-2016 11:54, Àlex escrigué:
>> arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu.
>>
> 
> Benvingut.
> 
>> Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari
>> lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que
>> encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per
>> que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, o
>> fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen
>> funcionalitats a les noves versions.
>>
> 
> Sí. Jo no sé si no m'he explicat molt bé, en part per intentar posar-me
> en el raonament d'un altre. La proposta publicada a l'UOC m'ha semblat
> que distingeix
> desenvolupadors d'usuaris.
> 
> A mi em costa molt separar separar desenvolupadors d'usuaris. Hi ha gent
> que estudiem informàtica i ens passem la vida treballant de programadors
> però fem servir molts més programes dels que creem o adaptem. Molt poc
> sovint
> aprofito l'avantatge de què puc modificar un programa lliure, alguna vegada
> apofito l'avantatge que el puc estudiar, i molt més sovint aprofito el
> mateix
> avantatge que tú, que puc usar-lo jo i que _tots els altres_ poden
> estudiar-lo
> i modificar-lo. Sóm més usuaris que programadors. I per a cada programa
> podem
> ser un rol o un altre en diferents moments. I tu diràs: "però hi ha gent
> que no
> programa mai". I jo dic, "encara", si molt convé se'n pot aprendre, no
> saber
> una cosa no és  un fet inamovible com per classificar gent.
> 
> Però no cal. No cal programar per contribuir.
> 
> Tens molta raó en que els usuaris tenen una peça clau del
> desenvolupament que no
> (necessàriament) tenen els desenvolupadors: la necessitat, la informació
> de què cal, com és més
> útil. Si trobem la manera de que l'aportem, estem fent molt. Jo crec que
> ja hi ha
> maneres (bugs de categoria wishlist, llistes de correu, etc.). Però
> tampoc sé
> avaluar si són òptims. Jo diria que funcionar, funcionen. Segur que es
> poden millorar.
> 
> De fet a les empreses que es dediquen a fer programes hi acostuma a
> haver una gent que no (sempre) sap programar, que cobra (o no) més
> que els que en saben i que els tracten de caps, precisament perquè
> decideixen què han de fer els programadors, imagina't si és important
> saber què cal fer.
> 
> Jo l' únic que dic que això es fa analitzant en comú, debatent, aportant
> informació, proves, etc. però no votant, al menys en votacions vinculants
> (les no vinculants són més com enquestes que votacions). En això el
> diàleg i el consens
> és útil, la democràcia no, i la negociació tampoc, a no ser que hi hagi
> diners i contractes pel mig.
> 
>> El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència
>> contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de
>> funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar
>> venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no
>> necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat.
>>
> 
> featuritis, sí.
> 
>> Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al
>> desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no
>> informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les
>> funcionalitats que necessita.
>>
> 
> Clar, ja ho deia algú, pot dedicar-hi l'esforç i aprenentatge i fer-s'ho,
> pot pagar perquè li facin, o ho pot demanar sense garanties que li facin
> i currar-se l'explicació del què cal, perquè això ajuda molt a que algú
> ho acabi fent, especificar i consensuar requeriments és una part de la
> feina.
> I si això ho comparteix tots hi guanyem.
> 
>> Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria
>> d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria
>> diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats
>> més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i
>> redirigiria diners cap aquells projectes.
>>
> 
> Has sentit parlar de la Free Sotware Foundation i creus que no és això
> que demanes o no la coneixies? I el projecte GNU? (entre d'altres)
> 
> http://www.fsf.org/
> 
> Ho dic perquè has encertat fins i tot el nom. La funció és més ampla,
> i inclou feina legal, política, divulgació, etc.
> 
> Però clar, el pressupost va cap als 1000-1200 USD anuals, i no dóna per
> pagar
> molt desenvolupament, ni és la principal despesa.
> 
> Té una llista de projectes prioritaris, però és més que demana voluntaris
> per fer-los que no que els pugui pagar.
> 
> http://www.fsf.org/campaigns/priority-projects
> 
> També hi ha una organització europea germana però independent, la Free
> Software
> Foundation Europe
> 
> http://fsfe.org/
> 
> I n'hi ha més. No tothom té les mateixes prioritats.
> Hi ha projectes que accepten donatius en diners i pràcticament
> tots en col·laboracions.
> 
>> A més a més, a l'hora de demanar una funcionalitat té més pes que ho
>> faci una fundació que estudia necessitats
> 
> Home, jo crec que la FSF té molt pes. Però els projectes de la seva
> llista de
> prioritats no tinc la sensació que s'hagin beneficiat massa d'aquest pes.
> 
>> i representa als usuaris, que
> 
> Això de qui representa qui és complicat. El conjunt d'usuaris és variable,
> no està censat, no té sempra una gran consciència com a col·lectiu unitari
> i no és gens fàcil demostrar que algú els representa.
> 
>> no que 20 usuaris ho facin individualment.
>>
> 
> No subestimis l'usuari individual. Si entén el programa, el grup humà
> que hi col·labora,
> la finalitat del programa i el que li fa falta, pot ajudar molt.
> Passa que ni tan sols quan pagues hi ha 100% de garanties, imagina't quan
> dones idees a voluntaris.
> 
> No tinc dades però la meva impressió és que per a clients empresarials
> hi ha una certa
> oferta de desenvolupament/adaptació de programari lliure a mida, per a
> clients individuals
> quasi res per qüestions de cost. Però llavors hi ha iniciatives de
> micromecenatge o similars.
> No estic molt al dia.
> 
> La part de com canalitzar eficaçment diners la trobo molt díficil per a mi.
> 
> Crec que entenc la teva idea, que caldria fer pinya, consensuar prioritats
> i centrar-hi esforços, per comptes d'anar cadascú pel seu costat. Però no
> veig massa que hagi passat, ni passi, ni sé si passarà.
> 
>> Salutacions,
>>
>>
>>    Àlex
> 

[toc] | [prev] | [next] | [standalone]

Page 2 of 3 — ← Prev page 1 [2] 3  Next page →

Back to top | Article view | linux.debian.user.catalan

csiph-web